Per consolidar els objectius de CRIA, les tasques principals han estat l’atenció a les famílies, la recopilació i investigació del material existent en l’àmbit de l’adopció (centres referents, bibliografia, recerques i recursos) en territori espanyol i en països amb llarga experiència en aquest terreny, alhora que l’aprofundiment en les temàtiques inherents a l’adopció, aquelles que requereixen del seu coneixement en l’actualitat i aquelles que el requeriran en el futur. L’interès dels professionals de CRIA ha estat sempre el de treballar en xarxa amb altres especialistes en la matèria; així, durant aquests anys hem anat afiançant lligams que permeten l’intercanvi continuat de materials i d’experiències.

La següent memòria reflecteix les activitats habituals de CRIA:.

§         Atenció a les famílies:

Els motius de consulta que majoritàriament rebem queden agrupats en els

següents apartats: 

•  Consultes durant el procés d’adaptació.
•  Consultes per qüestions diverses relacionades amb la criança.
•  Dificultats en el procés de vinculació pares-fill.
•  Dificultats a l’escola: de relació, en els aprenentatges, de conducta.
•  Trastorns de la personalitat.
•  Consultes per tractar qüestions vinculades als orígens i a l’adopció.

§         Assessorament a l’escola:

•  Informació sobre el procés d’integració.
• Assessorament sobre les dificultats de base que duen a comportaments difícils.
• Consultes sobre casos concrets.
• Orientació sobre el tractament de la diversitat familiar a l’aula.

§         Edats dels infants atesos:

 Les famílies que consulten tenen, majoritàriament, fills en etapa de latència (entre 5 i 12 anys), tot i que van en augment les consultes de púbers i d’adolescents.

§         Problemàtiques detectades:

•     Dificultats lleus en àrees diferents del desenvolupament psicològic (conductual, relacional, etc.)  que requereixen  d’un seguiment i de l'assessorament familiar i a l’escola per tal de que evolucionin favorablement. 

•   Dificultats personals greus dels infants, que es posen de manifest en qualsevol etapa escolar -i que acostumen a agreujar-se     durant l’inici de l’Ensenyament Primari- en àrees personals diverses (en les relacions amb els iguals, en la capacitat de simbolització, en conductes poc comprensibles, etc).

•   Trastorns del vincle o dificultats de vinculació, que observem fins i tot en infants adoptats molt petits. Els veiem tant en la primera infància, en comportaments relacionals molt difícils amb les persones més properes, com en nens més grans, també posant-se de manifest en la dificultat per establir relacions sòlides i estables amb els iguals, i a través de problemes d’inquietud, de manca d’atenció i de descontrol, sobretot a l’escola. Algunes d’aquestes consultes són derivades a altres professionals de la salut.

• Comportaments difícils en la pubertat i/o adolescència, que s’acostumen a posar de manifest en les relacions familiars, associats a la filiació adoptiva i/o al desig de connectar amb els orígens.

• Dificultats puntuals per temes diversos sobre la criança.

§         Intervencions terapèutiques:

• Entrevistes de seguiment i d'assessorament amb els pares
• Treball amb la família
• Tractaments psicoterapèutics individuals amb infants
• Tractaments psicoterapèutics individuals amb púbers i adolescents
• Tractaments individuals de contenció i d’ajut a la simbolització, amb nens
• Grups
• Derivacions a altres especialistes (logopèdia, integració sensorial, neuropediatria), i a professionals especialistes en adopció d’altres localitats allunyades de Barcelona o de Catalunya.

     Altres activitats que hem dut a terme des de CRIA:

•  Cursos
• Xerrades  
• Treball en xarxa amb tots els centres postadoptius del territori espanyol
• Participació en congressos  
• Recerca .
• Publicacions

• La demanda a CRIA ha anat en augment en pocs anys. Els motius de consulta han variat al llarg del temps, i requereixen d'abordatges cada vegada més complexos. Els desordres del vincle apareixen com l’espectre que actualment genera més demandes, i es posa de manifest a través de conductes diverses, tant en l’àmbit familiar com en l’escolar.

• En els casos greus, i en els que tenen a veure amb dificultats de vinculació, l’eficàcia dels recursos es veu clarament relacionada, a més del propi treball directe amb la família, amb la coordinació amb pares i escola, duent a terme un treball a tres bandes (quan hi ha més professionals que hi intervenen, a les bandes que calgui), erigint-se el professional en referent que gestiona els diferents recursos. La comprensió paral·lela de tots, entenent la problemàtica des d’una mateixa perspectiva, contribueix molt favorablement en la millora.

• En general, es detecta en les famílies un elevat grau de “sorpresa” front a la realitat d’haver d’assumir situacions de certa gravetat i de llarga durada. Si bé actualment ja hi ha consciència sobre les conseqüències de l’adaptació en la primera etapa postadopció, les famílies no solen sentir-se preparades per encarar la complexa integració familiar i les manifestacions, en els fills, de les dificultats a llarg termini.